Opera Única al Florian

Gilbert.

René Magritte escriu que “el concepte d’un quadre és la idea d’una cosa o de més d’una, que poden tornar-se visibles a través de la meva pintura”. I també, que “la concepció d’un quadre, és a dir la idea, no és visible en el mateix quadre: una idea no es pot veure amb els ulls”. El que està representat al quadre, en gran part, és “l’element o elements que constitueixen la idea”.

La relació amb Magritte, artista segurament més pròxim a la metafísica de De Chirico que no a les corrents abstracte-geomètriques que semblen apropar-se més al teu recorregut, no t’ha de semblar desraonat. És una relació afegida a la pregunta que es fa l’espectador meravellat, fins i tot desarmat, davant de la formació d’alguna cosa nova, d’una obra d’art que té el poder de sorprendre’l. És la relació entre l’element desencadenat, l’ànima de l’obra i la seva representació.

Has acceptat la invitació de passar algunes setmanes a Venècia i realitzar en aquest període de temps un quadre que d’alguna manera fos la síntesi artística d’aquesta experiència, d’aquest moment d’encontre entre tu, home del Nord d’Europa que des de fa temps s’ha tornat mediterrani, i una ciutat d’aigua que ha dirigit la seva mirada cap a l’Orient. Invertint els papers -des d’un punt de vista que privilegia l’idea del mecenes- i des de la nostra mirada, l’experiència ha donat com a fruit un treball que sembla que tanqui en si mateix cada traç de milers de converses, de milers d’hipòtesis d’imatges, de milers de sensacions. No obstant, mirant-lo bé, és un quadre que sembla fet només de llum i de color, de línies i taques, que aparentment no representen res i que possiblement no volen representar res. Meravellós per si mateix, i no pel que creiem veure en ell.

Hem conegut els savis actes d’elaboració que han conduït a aquest resultat. Hem vist la tela, l’arena i els colors deixar el seu ser per esdevenir obra d’art.

El que un dia ens semblava un possible resultat aconseguit, el dia següent era la base per a una nova intervenció, per a una nova trama de color que baixa pels caires de la tela. En el transcórrer de les setmanes, seguíem cercant Venècia; tu representaves la teva idea. Però alerta, nosaltres també sabíem que en les línies, en les geometries que es formaven sobre la tela, en els grums de color, mai hauríem trobat la imatge d’alguna cosa coneguda. Els perquès d’una imitació valen menys que un tovalló en el qual l’artista dibuixa un croquis que acabarà en una de les seves butxaques.

La nostra certesa era una altra: érem conscients que el “demiürg”, l’artista, havia posat en moviment la teva mà, el gest del pinzell que allibera el color que troba pau o turment sobre la tela.

Només sabíem que l’aire, l’aigua, el temps, la llum d’una ciutat d’aigua, havien obert bretxa. Tu guiaves I‘obra.

Daniela – Roberto – Stefano
CATÀLEG GILBERT HERREYNS
Opera Única al Florian
Venècia 2007