Repetició i coneixement

Si la idea de laberint, aquest itinerari físic i mental ordenat segons una xifra obscura i matemàtica, ocupà l’expressivitat plàstica de Gilbert Herreyns en la segona meitat dels anys seixanta i els primers setanta, i el varen aproximar a les investigacions de Vasarely i Riley -ocupats pels efectes òptics i la interacció del color, la llum i la forma-, un altre laberint menys lògic i més gestual el ve ocupant, persuasivament i insistentment, des de l’últim decenni.

Un laberint que no és ja el recorregut per una superfície geogràfica, sinó que és un
endinsar-se per una selva profunda, un lliurar-se i penetrar en un espai sense topants, sense límit i sense fons. Un espai profund al qual s’hi accedeix a través d’un ordre
serial, creuant un embull repetitivament expressiu que reté a la retina, ocupa a la ment i manté la tensió entre el que pensa i el que es veu. És a través d’aquesta repetició,
automàtica, lògica i gestual, que s’accedeix a aquesta altra dimensió purament
abstracta, infinita i transparent -que s’obre, que es dóna i es mante- una vegada
atravessada la retícula que, com una gelosia s’interposa entre la nostra mirada i la visió d’un espai il·limitat i canviant.

Un espai, el de l’altre costat, on semblen ordenar-se i esvanir-se formes sense cos, presències alterables i absències permanents: dèbils reflexos del que succeeix i gosern travessar l’atapeïda i, malgrat tot, lleugera veladura que sembla separar-nos de tot, que sembla voler-nos retenir en el seu ordre pròxim i intel·ligible i, a la vegada, insinuar-nos el que roman més enllà com a caos de forma i de sentit.

l, allí, és el caos i l’ordre negant-se i afirmant-se. És la diversitat encobrint la unitat. És l’enteniment recollint, en un ordre aparent, el que és pura fluïdesa i constant alteració: abstracta expressió del que per la seva sola presència es resisteix a l’anomenament i que, malgrat tot, es mostra i es dóna únicament a través d’aquest ordre matemàtic i gestual que cobreix, i dóna a veure, el que només a través d’aquest ordre pot veure’s.

És coneixement del canvi a través de la permanència, de tot a través de qualque cosa, del caos a través de l’ordre, del no-res a través dels intersticis de les coses. Constatació de l’aporia i elogi de la paradoxa. El laberint del saber que mena al centre del no-res.

Antoni Marí
Escriptor i crític d’ar
Catàleg GILBERT HERREYNS. REPETICIÓ I CONEIXEMENT
Ibiza  1987- 1989