Biografía

Gilbert Herreyns neix a Brussel·les en 1943, dos cents anys despres de Willem Jacob Herreyns, pintor flamenco (1743-1824). La seva infància està determinada per llargues vacances a la mar del Nord, les quals seran probablement l’origen de la seva atracció per la Mediterrània. Després d’acabar els seus estudis secundaris (Humanitats grecollatines), decideix entrar a la Cambre (Escola Nacional Superior d’Arquitectura i d’Arts Visuals), en el taller de pintura sota la direcció de Paul Delvaux, i més tard de Jo Delahaut. Aquest darrer exercirà una influència decisiva en la seva formació i la comprensió de l’art contemporani.  Fa la seva  primera exposició l’any 1965 a la galeria Saint Laurent a  Brussel·les, on mostra obres de tendència  Art construit.

Aquestes darreres el conduiran més tard a treballs Op Art més personals, exposats entre altres a la Galeria de la residència Empain (1970). Aquests treballs representen la repetició de petites figures geomètriques serigrafiades  sobre mòduls de plàstic imantats que poden canviar de posició amb la participació de l’espectador.

1965-72 és l’època de recerques, d’influències diverses,  de participació en grups (Aménophis,  Cap…) i de replantejar-se qüestions amb la revolta del 68. GH en aquesta època  és professor en una escola d’art (CAD), s’interessa per les arts gràfiques, pel gravat i per la litografia (taller R.Kayser) i sobretot per la serigrafia que li permet imprimir les seves obres seriades sobre polietilè.

En 1969, gràcies al seu amic Michel Empain GH descobreix Formentera, i amb la seva ajuda construeix el seu refugi sobre els penya-segats de la Mola. Amb el contacte del blau de la mar, la seva pintura es depura i s’interioritza. Realització de laberints geomètriques bicolors partint del símbol de la creu. A Eivissa, troba Carl Van der Voort qui, interessat per la seva obra, li ofereix una exposició a la galeria i treball en el seu taller de gravat, litografia i serigrafia. Ell accepta sense pensar-ho i en 1973 parteix a viure a les illes Pitiüses  en companyia de la seva dona Danièle i de la seva filla Isabel. Durant quatre anys treballarà al taller i farà nombroses exposicions a la galeria fins a 1993, dirigida en aquesta època per Cati Verdera.

De 1974 a 1977 (després de la mort de Daniéle a Eivissa) GH realitza nombroses anades i tornades entre  Brussel·les, Eivissa , Formentera. És en aquest temps quan  converteix el seus laberints geomètrics en una decoració mural a l’estació de metro Tomberg (Brussel·les, 1976).

En 1977 després de  la construcció del seu primer taller a Formentera, reafirma la seva decisió de viure a les Pitiüses. Un any més tard coneix Neus, qui esdevindrà  la musa i la seva dona fins avui en dia. Junts amb les seves quatre filles (Carolina, Sandra, Diana i Isabel) decidiren viure entre Eivissa i Formentera.

Tot el treball començat en els anys setanta i fins avui en dia, sorgeix de la convicció profunda que no es tracta ni de pintar ni de manera  figurativa ni de una manera  abstracta, més bé de transmetre les vibracions de les coses, els elements de la vida, cadascú amb els  mitjans a la seva disposició. Amb aquesta finalitat utilitza un sistema repetitiu que consisteix en la multiplicació a l’infinit de petites creus (+++xxx) i del signe N a partir de 1979: treballs repetitius.

En 1981 construeix el Taller Blau la Mola (Formentera), durant quatre anys realitza estatges d’estiu de gravat i litografia, freqüentats per artistes i estudiants que venen de tots els racons del món. Paral·lelament és un dels fundadors de la fira d’art i d’artesans de la Mola. Al principi participa amb la seva obra impresa. En aquest moment realitza una sèrie de gravats sobre linòleum que preparen la següent etapa del seu treball: els creuaments (1985-92). Els creuaments són obres realitzades amb les dues mans que es componen de nombroses capes de creuaments superposats. La seva pràctica  permet la meditació que allibera les energies i estableix la comunicació amb l’entorn. L’home, els elements i més tard els horitzons són presos com a font inspiració.

A Eivissa al principi dels anys 80, en un ambient favorable a l’art, GH com a president d’Arteivissa i membre del patronat del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa organitza el “Saló de Primavera” amb la col·laboració de Néstor Pellicer.

En 1985 amb la col·laboració de Philippe Rotthier construeix el taller de Jesús (Santa Eulària. Eivissa) on continua treballant.

En 1991 GH i el seu amic pintor Michel Mouffe van a Nova York, on viuen i treballen durant dos anys en un estudi al 27w 27street de Manhattan. En el treball els creuaments desapareixen ràpidament i apareixen punts i taques en un espai més i més minimal. Dóna igualment importància a una doble lectura del quadre (de lluny i de prop).

A l’abandonar els creuaments realitzats amb les dues mans, l’artista no utilitzarà més la mà dreta. Aquest és un moment de treball intens i de contacte amb el mercat de l’art a Nova York. El més important d’aquesta aventura serà, sobretot, la confiança reafirmada en el seu recorregut artístic i l’amistat consolidada amb el seu company de ruta.

En 1994, en tornar de NY comença a Eivissa una nova etapa: La mirada cap a dalt. Concepte que es manifesta per traces  matèriques i  pinzellades  en forma de punt. Reivindicació, més que mai, de la tècnica pictòrica com a mitjà privilegiat de la comunicació artística. Realitza també gravats i monotips.

A partir de  1996 GH treballa amb repeticions no de punts sinó de textures, traces de colors que són disposades en un moviment de dalt a baix i d’esquerra a dreta: Les petjades dels pinzells. Els pinzells són tallats i utilitzats com a plantilla. Aquests anys corresponen a una represa de contacte amb el món artístic belga facilitat per Alain Winance col·laborador en el seu temps als cursos d’estiu del Taller Blau a Formentera.

Al principi dels anys 2000 aparició d’estructures lineals en el joc espacial de la repetició i de la vibració. Realització d’una obra de 11 pintures monumentals  integrades en l’arquitectura d’un edifici a Kyoto. En aquest moment, organitza i presideix la comissió insular de l’AAVIB d’Eivissa i Formentera.

En 2002 les estructures lineals s’alliberen, es mesclen amb projeccions i rajos de colors. La pintura esdevé més matèrica i més acolorida, utilitza preferentment  tres colors primaris i alguna vegada el blanc i el negre. La relació entre l’intuïtiu  i el racional és més forta que mai. Vicent Valero nomenarà aquesta època: Textures lluminoses.

En 2007 GH viatja a Venècia per a realitzar in situ una pintura monumental al cafè Florian de la Piazza San Marco.

En 2009 GH comença el seu projecte centrat sobre un color. Dedica el primer any al blau, després al vermell, seguirà el groc i per acabar el negre. El color es considera aquí com un mitjà, una eina per buscar i conèixer les seves relacions simbòliques. La relació color-treball és un camí per recórrer. El pintor com l’alquimista manipula el color i el projecta sobre un suport. Amb l’ajuda dels ulls,  les imatges i  les vibracions apareixen. Aquestes projeccions acolorides són el sol mitjà de comunicació amb l’espectador, i la sola porta d’entrada de l’imaginari.

Desde 2012, GH utilitza elements de la natura que l’envolta i l’incorpora en el seu trevall sense oblidarse de las recerques sobre el color.

Darrerament Gilbert Herreyns ha reestructurat el taller Blau de Formentera. Comparteix el seu temps entre aquest, on realitza la seva obra gràfica i el taller d’Eivissa on es dedica més a la pintura.